Un nou context mundial: reptes geopolítics per al comerç
El comerç agroalimentari global es troba davant d’un canvi de paradigma. El 2025 estarà marcat per una fragmentació geopolítica accentuada, mesures proteccionistes i una inflació que, encara que més controlada, no desapareixerà. Aquests factors, combinats amb els efectes del canvi climàtic i la volatilitat econòmica, requeriran estratègies innovadores i una adaptabilitat immediata per part dels productors i exportadors agroalimentaris. Catalunya, amb un sector agroalimentari dinàmic i obert al comerç exterior, haurà d’enfrontar aquests reptes per garantir la seva presència en els mercats internacionals.
L’escenari econòmic global en el 2025
El 2025 dibuixa un paisatge econòmic que, tot i mostrar símptomes de millora, continua lluny de ser tranquil. La inflació, que durant els darrers anys ha sacsejat els mercats globals, sembla que per fi donarà un respir. Les previsions del Fons Monetari Internacional apunten a una taxa del 4,4%, un nivell més manejable gràcies a les intervencions dels bancs centrals. Tot i això, les ombres persisteixen. Els costos de l’energia, els fertilitzants i el transport segueixen pesant com una llosa sobre el sector agroalimentari, que haurà de continuar bregant amb marges ajustats i un entorn poc favorable.
Aquest escenari no és uniforme. En les economies més avançades, les mesures de suport i les polítiques fiscals han aconseguit frenar la sagnia. La recuperació, però, és un privilegi desigual. Als països amb ingressos baixos, la realitat és una altra: el deute ofega les possibilitats de reactivació, i la manca de recursos limita qualsevol capacitat de resposta. A més, l’impacte del canvi climàtic, la inestabilitat geopolítica i les disrupcions a la cadena de subministrament podrien ampliar aquestes diferències, afectant més intensament regions amb infraestructures febles i menys capacitat de resposta fiscal.
Pel que fa al creixement econòmic, en el 2025 es preveu un increment global del 2,8%, una lleugera desacceleració respecte a l'any anterior. Als Estats Units, el creixement es mantindrà sòlid amb un 2,4%, mentre que a la Xina serà del 4,7%, demostrant una economia robusta tot i un lleuger descens. L'Índia continuarà liderant l'expansió econòmica amb un 6,9%, consolidant-se com una de les potències asiàtiques de major creixement.
Europa, però, afronta una recuperació tímida. Les previsions apunten que la zona euro creixerà un modest 1,3%, tot just millorant respecte al 0,8% del 2024. Alemanya, epicentre industrial del continent, amb prou feines assolirà un 0,7%, mentre que França es quedarà en un 0,9%. Espanya, malgrat una desacceleració, es preveu que es mostrarà un 2,3%, per sobre de la mitjana europea.
El Regne Unit experimentarà una millora, passant del 0,9% del 2024 a un 1,7% i altres regions com ASEAN (4,6%), Orient Mitjà-CCG (4,4%), Àfrica (4,3%) i Amèrica Llatina (2,4%) guanyaran un impuls destacat.
Aquest mosaic de dades reflecteix un món on el dinamisme econòmic es distribueix de manera desigual, oferint oportunitats i riscos per al comerç agroalimentari internacional.
“Re-globalització" marcada per la seguretat nacional i les estratègies geopolítiques
El 2025 s’albira com un escenari de tensió creixent, un any on les disputes internacionals no només configuraran el panorama polític, sinó que també seran determinants per a l’economia i el comerç global. El món, cada cop més fragmentat, es veu atrapat en una xarxa de competències entre grans potències, rivalitats emergents i dinàmiques regionals que van més enllà de les fronteres tradicionals.
La rivalitat entre els Estats Units i la Xina s'ha convertit en una de les forces més poderoses a l’hora de reconfigurar el comerç mundial. El seu enfrontament, una mena de partida d'escacs a escala global, va més enllà de les clàssiques disputes comercials i s’endinsa en una lluita estratègica per la supremacia tecnològica i econòmica. Aquesta tensió està fragmentant el sistema comercial multilateral que havia dominat durant dècades, donant pas a una nova era de blocs econòmics i aliances selectives
Davant aquesta realitat, els governs busquen aliances amb països afins, una tendència coneguda com "friendshoring", on la seguretat estratègica preval per sobre de l’eficiència econòmica. Aquest fenomen porta les empreses a replantejar-se les seves cadenes de subministrament, diversificant-les i apropant-les als mercats finals en un procés de "nearshoring". La idea és simple: minimitzar riscos geopolítics i garantir la continuïtat del subministrament davant possibles crisis.
En paral·lel, la competència tecnològica s’ha convertit en un autèntic camp de batalla. Els Estats Units imposen restriccions al comerç de tecnologies avançades com els semiconductors, mentre que la Xina redobla els seus esforços per assolir l’autonomia tecnològica. Aquesta guerra freda digital també es manifesta en un escrutini més gran de les inversions estrangeres en sectors estratègics.
L’economia xinesa, en aquest context, juga un paper crucial. El govern xinès pot optar per aplicar estímuls fiscals i monetaris per mantenir viu el consum i la inversió, mentre conserva un fort sector manufacturer orientat a l'exportació. Tot això, però, sense perdre de vista les possibles represàlies dels Estats Units, que podrien intensificar la guerra comercial.
Aquest complex escenari del 2025 ens porta cap a una "re-globalització" marcada per la seguretat nacional i les estratègies geopolítiques. El comerç mundial ja no es mou només per lògica econòmica, sinó per la necessitat de protegir interessos estratègics en un món cada cop més polaritzat.
Conflictes geopolítics, més enllà de l’eix EUA - Xina
Mentrestant, a l’ombra del duel EUA - Xina, altres actors com Rússia, Iran i Corea del Nord semblen voler continuar desplegant una política exterior tan agressiva com imprevisible, desafiant l’ordre establert i mantenint el planeta en una tensió constant. Europa continua sent un actor rellevant però sensible a factors com la guerra a Ucraïna, que condiciona la seguretat energètica i la cohesió política. L'enfortiment de l'OTAN i les sancions a Rússia han aprofundit aliances, però també han exacerbat tensions que podrien estendre's durant tot el 2025.
Aquest paisatge fragmentat reclama desesperadament solucions multilaterals, encara que aquestes semblin més llunyanes que mai. Els líders globals tenen davant seu una tasca monumental: mantenir un ordre internacional fràgil enmig d’una competència sense treva. La tecnologia, l’energia i el comerç seran els
camps de batalla principals, mentre reptes com el canvi climàtic i la seguretat alimentària exigeixen una acció coordinada complexa.
Més proteccionisme amb l’arriba de Trump a la presidència dels Estats Units
L’ombra del proteccionisme torna a projectar-se sobre l’economia global, i en particular sobre el comerç agroalimentari. Amb l’arribada al poder de Donald Trump som més a prop que es facin realitat les seves promeses de reforçar les barreres comercials amb aranzels generalitzats, desfermant així una onada de tensió econòmica. La proposta més destacada és la imposició d’un aranzel universal del 10% a totes les importacions, una mesura que, en el cas de productes xinesos, s’elevaria fins al 60%.
Aquest gir proteccionista tindria repercussions immediates i profundes en el comerç global de productes agroalimentaris. Els Estats Units, un dels principals imporadors d’aquests productes, veurien com els seus preus es disparen, afectant directament els consumidors i els importadors.
Pel que fa a l’agroalimentari català, els aranzels del 10-20% sobre productes agroalimentaris tindrien un impacte directe sobre el preu d’exportació dels nostres productes als Estats Units. En concret, l’oli d’oliva, amb els Estats Units com a segon mercat mundial per a l'oli d'oliva català (15,2% del total exportat), veuria un augment del cost que podria frenar la demanda, especialment en un mercat on competim amb altres productors d'oli de països mediterranis i de l'hemisferi sud. Es calcula una pèrdua estimada d'uns 12 milions d'euros anuals.
D’altra banda, els EUA, suposen el 15,67% de les exportacions de vi i cava catalans al món, sent el primer mercat per aquest sector. L’augment del preu de les ampolles de vi podria reduir-ne la demanda tot i la seva percepció com un producte de prestigi, amb una pèrdua estimada de 7 milions d'euros.
Els productes de la categoria fine food, com ara snacks, dolços, begudes, plats preparats i similars, representen la meitat de les exportacions agroalimentàries catalanes als Estats Units, el setè mercat de destinació, amb un 3,6% del total exportat mundialment en aquest sector. L'aplicació d'aranzels a aquests productes podria implicar pèrdues superiors als 18 milions d'euros.
En conclusió, el panorama global previsiblement es veurà alterat amb uns Estats Units tancats darrere d’aranzels. Els països exportadors hauran de buscar nous mercats per donar sortida als seus productes, i noms com l’Índia, el sud-est asiàtic o el bloc del Mercosur apareixen com a alternatives viables. Això implicaria redefinir estratègies comercials i establir noves aliances per minimitzar la dependència dels Estats Units.
Les disrupcions en el subministrament de la cadena de valor agroalimentària el 2025
El 2025 es perfila com un any en el qual les disrupcions en la cadena de subministrament agroalimentària tindran un paper crucial en el desenvolupament dels mercats globals. Les tensions geopolítiques, els conflictes regionals i les dinàmiques econòmiques fragmentaran encara més els fluxos comercials, forçant empreses i governs a reinventar-se per garantir el subministrament d’aliments.
La guerra a Ucraïna continuarà tenint efectes importants en el subministrament de cereals i altres productes bàsics, alterant les rutes comercials i incrementant la inestabilitat dels mercats. Paral·lelament, l’augment del proteccionisme i les restriccions comercials dificultaran encara més el flux de productes agroalimentaris.
La tendència cap a la fragmentació en blocs comercials afins, el conegut "friendshoring", també trastocarà les rutes tradicionals de subministrament, afegint complexitat a un sistema ja de per si fràgil.
Aquestes tensions afectaran directament els preus. Els costos dels aliments es mantindran elevats a causa de l’escassetat d’oferta i de l’augment dels costos de producció. Els fertilitzants i l’energia seguiran sent recursos cars, ofegant els marges dels productors i repercutint en el preu final per als consumidors. La volatilitat dels preus de les matèries primeres serà una constant, generant una incertesa que es convertirà en una ombra persistent per als actors de la cadena de subministrament.
Davant aquest panorama, les empreses hauran de continuar reestructurant les seves cadenes de valor. La diversificació de proveïdors i la relocalització de la producció seran estratègies clau.
Així mateix, en aquest context de canvi i incertesa, la digitalització es perfila com una eina poderosa per mitigar les disrupcions. Tecnologies com la intel·ligència artificial milloraran la traçabilitat i l’eficiència en tota la cadena de subministrament. La digitalització dels processos logístics ajudarà a anticipar problemes i a respondre amb agilitat davant possibles interrupcions.
El 2025 estarà marcat, en definitiva, per una cadena de subministrament agroalimentària complexa i dinàmica. La resiliència i la seguretat seran les paraules clau per navegar enmig de les tensions geopolítiques i els reptes climàtics. Els actors que sàpiguen adaptar-se ràpidament a aquest escenari canviant seran els que es mantindran a l’avantguarda del comerç global.
Adaptabilitat i resiliència davant d'un món en canvi constant
L’escenari que es dibuixa per al comerç agroalimentari el 2025 presenta una fragmentació geopolítica, l’augment del proteccionisme, les tensions entre grans potències i les disrupcions en les cadenes de subministrament. Aquest panorama exigeix als actors del sector una adaptabilitat constant i una visió estratègica per navegar en un entorn cada vegada més complex. Catalunya, amb un sector agroalimentari dinàmic i orientat a l’exportació, haurà de ser proactiva a l’hora de diversificar mercats, establir noves aliances comercials i aprofitar els avenços tecnològics per guanyar eficiència. La innovació, la digitalització i una major sostenibilitat seran claus per mantenir la competitivitat en un món cada vegada més polaritzat i afectat per crisis recurrents. La re-globalització impulsada per la seguretat nacional i la redefinició de les relacions comercials són realitats ineludibles. Davant d’això, la resiliència serà el valor principal per a les empreses agroalimentàries. La capacitat d’adaptar-se a aquest nou ordre mundial, tot mantenint la qualitat i l’excel·lència dels productes, determinarà qui sobreviurà i prosperarà en aquesta nova dècada marcada per la incertesa.
